Continuem amb les propietats de les algues:
Enciam de mar → Creix a la zona intermareal de la majoria d’oceans de tot el món. Una vegada remullades, les fulles adquireixen la transparència i el color verd de l’herba originals, amb una textura més llisa que les de l’enciam de terra. Es pot consumir crua en amanides o com a guarnició de plats de peix o marisc. Si es torra lleugerament en una paella sense oli es pot desfer i afegir-la a les amanides de qualsevol tipus –de verdures, pasta, arròs, etc.-, a sopes, salses i fins i tot vinagretes. També resulta molt bona guisada.
Kombu → És la que presenta la consistència més dura entre totes les algues comestibles i se la considera com el llegum del mar. És de fulles grosses, de color verd-marró, i gràcies a l’àcid glutàmic que conté estova les fibres dels llegums i altres aliments quan els cuinem junts, destacant-ne el gust. Amb la kombu es prepara el dashi, un caldo que serveix de base per a molts preparats de cuina japonesa. Degut al seu gruix i duresa és l’alga que precisa més temps per coure.
Wakame → El color verd fosc i la textura suau i delicada de les seves tires fan que sigui una de les varietats de algues més apreciades i utilitzades. Com que es pot menjar crua resulta ideal per a les amanides, tot i que és igual de bona bullida, feta al forn o guisada, sobretot amb arròs i llegums. És rica en calci, iode, proteïnes i fibra.
Nori → És, potser, la més coneguda a Occident perquè l’identifiquem com l’embolcall del sushi. Encara que creix silvestre a diferents parts del món, és l’única alga que procedeix de cultius controlats industrialment, essent aquesta la raó que trobem nori de diferent qualitat.
Espagueti de mar → Són carnoses i tendres i per la seva forma allargada i estreta es coneixen també com a corretges o cintes. Poden menjar-se crues o cuites, i la seva composició aporta una gran riquesa de sals minerals, proteïnes i ferro. Són de color marró i es poden cuinar de mil maneres, fins i tot fregides o arrebossades.
Molsa d’Irlanda → El seu color oscil·la entre el vermell fort i el verdós i és una de les espècies d’algues que formaven part de l’alimentació humana en l’antiguitat. Se la coneix també amb el nom de Carragaheen moss o Irish moss, perquè aquest és el nom del comtat irlandès on es cria. És rica en proteïnes, al mateix temps regula el trànsit intestinal degut a la fibra que aporta. Gràcies al seu contingut gelatinós serveix d’espessant, de fet, és una de les algues que forma part de la reconeguda agar agar, precisament per tenir aquesta propietat.
L’agar-agar → Coneguda igualment com a kanten, la podem trobar en forma de fils blanquinosos, en flocs, en pols i en barretes rectangulars premsades, totalment transparents a causa dels reiterats processos d’assecatge rebuts. No es tracta d’una sola especialitat d’alga sinó que és el resultat de barrejar-ne vuit varietats diferents riques en agar, una substància gelatinosa que s’utilitza en la indústria alimentària com a gelatina natural o espessant. Aquestes propietats la fan ideal en l’elaboració de cremes, salses, amanides, sopes, etc., i resulta idònia per substituir les gelatines animals en la composició de alguns plats de cuina.
Per la seva composició, completament vegetal i lliure de calories, i amb més calci que un producte làctic i més ferro que els espinacs, les algues admeten sense complicacions variats tipus de cocció: crues (és quan millor concentren totes les seves virtuts vitamíniques i terapèutiques), bullides, al vapor, estofades, adobades, fregides, al forn...
Si cuines a casa, compra des de casa.
El meu rebost on-line. © 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada