El costum de servir-se les fulles de te per conferir un bon sabor a l'aigua bullida es va utilitzar per primera vegada en la Xina cap al 2500 a.C; i des d'aquest moment s'ha expandit a gairebé totes les regions del món amb una gran acceptació dels consumidors. El te va entrar en contacte amb els europeus per primera vegada en l'Índia, quan els portuguesos van arribar a ella en 1497.
Consumit inicialment com un tònic medicinal, la popularitat del te va ser creixent fins a convertir-se en una beguda mística que va desenvolupar noves tradicions i rituals per al seu consum.
Les varietats del te, són les següents:
- Te Blanc: fulles joves (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver estat protegits del sol per evitar la formació de clorofil·la
- Kukicha / Te d'hivern: Fulles velles torrades sobre foc. Molt popular al Japó.
- Oolong / Te blau: Te amb grau d'oxidació mitjana. Té característiques dels tes negres i dels tes verds. Les seves fulles són fermentades prop de la meitat del temps de l'empleat en el te negre. Molta de la producció del món del te és de te oolong i prové de la província de Fukien de Xina, on es va originar.
- Té Negre: Oxidació substancial. De color marró/vermellós, i fosc quan es fa. Després que les fulles s'escullen, es fermenten en el sol obert sent assecat abans. La grandària de les fulles de te determina la graduació de te negre. Les varietats negres comunes del te inclouen Ceilan, Assam i Darjeeling, considerat per molts el te negre més fi.
- Pu-erho / Te vermell: És una subclasse del te negre de color vermellós, un producte inusual atès que solen estacionar-se per un període de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal a Xina.
El meu rebost on-line. © 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada